En el context actual, el món està experimentant un canvi significatiu en l’ordre geopolític. Després de la Segona Guerra Mundial, el món es va dividir en blocs contraposats: el comunista, liderat per laURSS, i l’occidental, liderat pels Estats Units. Tanmateix, amb lac aiguda de la URSS i l’aparició de noves potències com la Xina, l’Índia o el Brasil, aquest equilibri s’ha tornat obsolet.
Europa, com a construcció política única, té un paper clau en aquest nou escenari. La Unió Europea, malgrat no disposar de la mateixa població que les grans potències, destaca pel seu nivell de riquesa, educació i innovació. A més, és un exemple de democràcia i benestar social, amb un model que busca protegir tots els ciutadans.
En aquest context, el futur d’Europa podria recaure en la seva capacitat per ser un exemple de construcció política basada en el respecte a les identitats locals, la participació ciutadana i la distribució equitativa de recursos. Això la diferencia de les grans potències, on el poder sovint es concentra en mans de poc.
Per aconseguir-ho, Europa hauria de promoure una estructura més propera als ciutadans, respectant les seves voluntats i identitats. Això no només reforçaria la seva posició en el món, sinó que també serviria de model per a altres regions.