A Catalunua Nord, el sector de la construcció es prepara a viure un 2023 complicat. La pujada del preu de les matèries primeres i sobretot la disminució de les previsions de comandes inquieten els professionals del batiment. Laurent Maturana, president de la federació nord-catalana ha pintat un futur preocupant durant el seu discurs dimarts passat i ha insistit sobre la importància de les obres públiques per mantenir el sector. A Catalunya NordN el sector de la construcció representa 10 mil llocs de treball.

Economia encara, per primera vegada a l'EF, una empresa sud-catalana compra una concessió automòbil. El grup Oliva Motor, de Tarragona invertirà 6 milions d'euros sobre el concessionari BMW de Perpinyà que acaba de comprar a la família Alart. L'empresa tarragonina esdevé propietària d'una de les concessions automòbils més importants de Catalunya Nord amb 45 assalariats i un volum de negoci de 35 milions d'euros. Segons els responsables de l'empresa sud-catalana, la inversió feta a Perpinyà correspon a la sevaa estratègia d'internacionalització.

El fulletó continua pel festival Les Déferlantes. Després del fràcas de la proposta del Palau de les exposicions de Perpinyà, els organitzadors semblen haver-se reconciliat amb la vila de Ceret amb qui les discussions haurien reprès perquè els escenaris siguin instal·lats al Parc del Castell d'Aubiry. Entretemps una altra municipalitat estaria disposa
a acollir el festival. La vila de Toluges hauria proposat als organitzadors el siti del Mas Ribera a la ruta de Tuïr.

A Perpinyà una nova escola de Belles Arts obrirà el pròxim mes de setembre. El projecte vindrà a tapar un buit des del tancament de l'escola nacional de belles arts de la vila el 2014. De bon principi, la futura escola no proposarà pas cap diploma i dispensarà classes els vespres, els dimecres i els dissabtes. 8 disciplines seran ensenyades, el dibuix, la pintura, però també la fotografia, la història de l'art i les arts urbanes.

A Catalunya Sud, 45 policies nacionals seran jutjats per les càrregues del referèndum de l'u d'octubre. Després de més de cinc anys, el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha tancat la instrucció i per fi, els agents de la policia espanyola seran enviats davant d'un jutge. Se'ls persegueix per delictes de lesions i fins i tot de tortures pels quals arrisquen penes de 2 a 4 anys de presó. Durant el referèndum de l'u d'octubre a Catalunya hi va haver 25 càrregues policials sobre els votants que van provocar més de mil ferits segons un informe del departament de salut de la generalitat.

Sempre a Catalunya sud, Oriol Junqueras, Raul Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell demanen la revisió de la sentència del tribunal suprem sobre l'organització del referèndum.
Consideren que l'eliminació del delicte de sedició i la reforma del delicte de malversació obliguen el Tribunal Suprem a anul·lar la condemna. Segons els advocats Andreu Van den Eynde i Olga Arderiu, tot i que la fiscalia intentarà mantenir les penes, "els jutges no escriuen les lleis", i només poden aplicar la normativa interpretada segons el legislador. Per això, recorreran qualsevol revisió del Suprem que no inclogui l'absolució total pels seus clients.