Tal dia com avui, el 4 de juny de 1794, en nom del comitè d’Instrucció Publica, el bisbe Henri Gregoire, diputat als Estats Generals, fa un discurs a la Convenció Republicana a favor del decret que ordena l’execució d’una nova gramàtica de la llengua francesa. En el seu discurs tracta de patois idiomes com l’occità, el basc, el català, etc. i predica una lluita contra llur existència fins a assolir-ne la desaparició.
Grégoire denominava patois al conjunt de les llengües no franceses parlades a França –per tant, els negava la condició de llengües vàlides i dignes com el francès-, que segons ell eren le bas-breton, le normand, le picard, le rouchi ou wallon… le provençal(=l'occità)… le catalan (…)"l'italien" (de Còrsega) et "l'allemand" (d'Alsàcia). En els seus informes i enquestes, on va poder constatar que només en quinze dels vuitanta-tres departaments de França la gent parlava francès, Grégoire hi defensava l'anihilació total d'aquestes llengües i la seva substitució pel francès com a mitjà de fer triomfar la llibertat i difondre les idees revolucionàries entre el poble, ja que l'ús dels patois fomentava la contrarevolució, malgrat que, per exemple, a Tolosa, d'escrits en occità, se’n feren més de revolucionaris que de contrarevolucionaris. .