L’informatiu del dimarts 15 d’octubre del 2019

Catalunya Nord es mobilitza contra la sentència

Catalunya va viure ahir una gran jornada de mobilitzacions en resposta a la condemna dels presos polítics catalans. Condemnes per sedició i malversació amb unes penes contra el govern de l’1 d’octubre, que sumades arriben als 100 anys de presó.
Oriol Junqueras ha estat condemnat a 13 anys de presó. Raul Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull han estat condemnats a 12 anys de presó. Tots quatre pels delictes de sedició i malversació. La resta han estat condemnats per sedició amb penes de: 11 anys i mig per Carme Forcadell. 10 anys i mig de presó per Josep Rull i Joaquim Forn. 9 anys per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, inhabilitats 1 any i 8 mesos i multats amb 200€ al dia durant 10 mesos per desobediència.

A Catalunya Nord: mMés de 700 persones es van aplegar ahir a Plaça Catalunya de Perpinyà com a resposta a la sentència del judici contra el procés. A la manifestació hi van intervenir diversos elegits del departament. La Presidenta del Consell Departamental, Hermeline Malherbe, va denunciar la manca de drets i llibertats a l'Estat espanyol i va reclamar l'alliberament dels presos polítics. El senador Francesc Calvet va anunciar que una delegació de senadors de l'Estat francès anirà davant de les presons i es manifestaran en mostra de solidaritat amb els presos. El Comitè de Solidaritat Catalana, que convocava la concentració, va reclamar que no afluixi el moviment.

Poc abans d’aquesta manifestació un acte de protesta es va produir davant de la galeria d’art Acentmètresducentredumonde. Allà el Consulat d’Espanya hi celebrava la diada de la hispanitat. Desenes de manifestants van protestar a l’entrada amb senyeres i estelades.
El consul d’Espanya no va voler fer cap declaració sobre la sentència del judici.

Els elegits de la majoria del Consell Departamental van publicar ahir un comunicat en el qual manifesten llur indignació per la sentència del judici. El text denuncia "les irregularitats del judici i l'extrema duresa de les condemnes que no ofereixen cap perspectiva positiva i reforcen un gran sentiment d'injustícia.
Reacció també de la presidenta del Consell Regional d'Occitanie. Carole Delga escriu en un comunicat que la solució a Catalunya ha de ser política, perquè és l'única via que portarà la calma necessària per permetre el diàleg i garantir la negociació.

Mostra de solidaritat també del batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, que qualifica les sentències de particularment dures. Pujol afegeix que els desitjos dels pobles, i l'expressió de cada persona no han de ser ni ofegats ni humiliats. El batlle de Perpinyà acaba el comunicat amb una crida a la conciliació i al diàleg.

A la resta de Catalunya la resposta a la sentència va ser massiva i contundent per part de l'independentisme. Un dels punts de màxima mobilització va ser la terminal 1 de l'aeroport del Prat de Barcelona. La concentració va ser tan important que l’aeroport va estar bloquejat i fins a 108 vols van ser cancel·lats. Els Mossos d'esquadra i la Policia Nacional espanyola van carregar en diversos moments contra els manifestants. La jornada va acabar amb enfrontamets entre manifestants i policies.
En general les manifestacions van ser pacífiques, com és habitual.
A Barcelona els principals eixos van ser tallats durant la jornada i al vespre i grans concentracions van ocupar les places de Catalunya o de Sant Jaume. L'Autopista AP-7 va ser tallada en els dos sentits de circulació al nivell de Girona Sud. Aquestes mobilitzacions es van produir també a les vies de tren. La circulació del TGV Barcelona-Girona-Figueres també va ser interrompuda després que s'ocupés la via durant unes hores.
Aquestes manifestacions van ser convocades pel moviment Tsunami Democràtic que fins i tot va sorprendre tothom amb un intent de bloquejar l'aeroport de Madrid. Segons aquest movinment unes 1200 votures van fer una marxa lenta que va blocar els accessos de
l’aeroport.
 

Els presos polítics van reaccionar ahir a la sentència. Les nou persones condemnades per sedició asseguren que «No s'ha fet justícia. L'Estat ha buscat venjança i càstig». Consideren que a través d’ells s’ha volgut castigar «milions de persones que els darrers anys han defensat pacíficament l'exercici del dret a l'autodeterminació i s'han mobilitzat a favor de la independència». Finalment els presos criden a la mobilització, sense violència i agraeixen el suport rebut.

Després de coneixer la sentència, el president del govern espanyol en funcions va tancar la porta a concedir cap indult als presos. Pedro Sánchez va mostrar el seu reconeixement a la feina feta pel Tribunal Suprem i va saludar un "procés judicial que s'ha desenvolupat amb plenes garanties i absoluta transparència". Sánchez va parlar d’una nova etapa que s’obria a partiur d’ara, després del què va qualificar de "naufragi" del projecte independentista.


Ahir també es va saber que el jutge Pablo Llarena va reactivar l'euroordre contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El magistrat reclama l'extradició del President pels delictes de sedició i malversació, i no per rebel·lió El jutge ha dictat una ordre nacional i internacional de recerca, captura i ingrés a presó de l'expresident.

Una agressió es va produir ahir a la presó de Perpinyà contra diversos vigilants. Un jove de la secció de menors del centre penitenciari va insultar i agredir els vigilants que intentaven calmar el detingut. Dos agents van ser lleugerament ferits. Els sindicats reclamen una sancció exemplar per aquest detingut.

Manifestació conjunta ahir dels agents de les Finances Públiques i dels treballadors de les Urgències de l’Hospital. La mobilització s’inscrivia en les vagues itinerants del Tresor Públic que s’oposa al tancament de diversos centres de finances públiques al departament. Els sindicats van anunciar un seguiment de la vaga d’un 75% al Trésor Públic de l’Hopsital i un 90% al centre de Tuïr.

Una seixantena de persones van manifestar en solidaritat amb el kurdistan, ahir davant la Prefectura de Perpinyà. Diverses associacions van convocar l’acte per protestar contra la intervenció militar turca al kurdistan sirià.