Tal dia com avui de l’any 1700, el rei francès Lluís XIV va signar el decret de prohibició oficial de la llengua catalana, afirmant que l’ús d’aquest idioma “repugna, és contrari a la nostra autoritat i a l’honor de la nació francesa”, un edicte que de facto continua essent vigent a la V República pel que fa als actes oficials. 

Encara al segle XXI, la justícia nega l’ús de la llengua pròpia del país als consells municipals, malgrat que aquesta sigui traduïda instantàniament al francès. A més, tot i que el tribunal d’apel·lació de Tolosa ho va fer caure, el tribunal de primera instància de Montpeller havia basat la seva prohibició en l’ordenança de Villers-Cotterêts, dos segles anterior a aquesta prohibició i aprovada quan Catalunya Nord encara no estava sota administració francesa. 

Tres segles i quart després, el català ha perdut força, però continua viu a les comarques del nord, amb unes entitats actives que reclamen reconeixement i suport institucional. 

L’edicte del rei prohibint oficialment la llengua catalana,