Aquest divendres se celebra Sant Valentí, una festa dels enamorats d’origen anglosaxó que s’ha exportat arreu del món amb les campanyes publicitàries dels grans magatzems i mitjançant les pel·lícules i sèries americanes. En alguns indrets dels Països Catalans el dia dels enamorats no se celebra necessàriament el 14 de febrer.

Sant Valentí, amb el cap a Prada

Es podria dir que la Catalunya Nord i especialment el Conflent tenen una història molt lligada a Sant Valentí, fins al punt que l’església de Sant Pere de Prada acull la relíquia del que diuen que és el cap de Sant Valentí de Roma, que el vaticà hauria ofert a Sant Miquel de Cuixà el segle X. Des d’aleshores, el suposat crani d’aquest màrtir resideix al conflent. 

Segons la tradició, Valentí de Roma fou un religiós del segle III que es va oposar a la decisió de l’emperador romà Claudi II, que va prohibir als soldats de l’imperi casar-se. Valentí de Roma hauria casat d’amagat els soldats enamorats i per aquest motiu hauria estat empresonat i executat. Tot i això, cal destacar que hi ha dubtes de si hi havia un o diversos Sant Valentí i de quina va ser la seva història veritable.

La festa de Sant Valentí com a dia dels enamorats data del segle XIV a la cort d’Anglaterra a partir del poema El Parlament dels ocells de Geoffrey Chaucer i es va popularitzar durant el segle XV pels territoris de l’actual Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia. Paral·lelament, hi ha una teoria segons la qual la primera referència escrita al sant Valentí vinculat a l'amor l'hauria fet un poeta valencià del segle XIV, escrita en occità, però no té massa consens científic. 

A Catalunya, Sant Valentí se celebra sobretot com una festa comercial importada del món anglosaxó i que serveix com a reclam publicitari. Tot i això, la festa no ha acabat de quallar mai del tot, perquè té la competència del dia de l’amor dels catalans: Sant Jordi. 

Sant Jordi, la festa de l’amor i els llibres

A Catalunya, el dia que es marca amb un cor als calendaris és el 23 d’abril, dia de Sant Jordi. La llegenda del cavaller rescatant a la princesa del drac que se la volia menjar i que de la sang del drac en sortís una rosa és l’emblema de la festa de l’amor romàntic dels catalans. Així doncs, el dia de Sant Jordi (que no és festiu a Catalunya) els enamorats es regalen roses vermelles. Històricament, la festa data del segle XV, quan se celebrava la fira de la rosa a Barcelona i era l’home qui regalava una rosa a la dona. Tot i això, cada vegada més es regalen mútuament. De fet, Catalunya té actualment uns 8 milions d’habitants i l’últim Sant Jordi es van vendre 7 milions de roses. 

A la festa de l’amor dels catalans s’hi va sumar, a partir els anys 20 del segle XX, la festa del llibre. Aquesta iniciativa es va fer el 23 de febrer per commemorar la mort de Shakespeare i l’enterrament de Miguel de Cervantes, que coincidia en aquesta data. Des d’aleshores, per Sant Jordi, a més de roses, també es regalen llibres.

Sant Dionís, el dia de l’amor dels valencians

A molts indrets del País Valencià, sobretot als volts de la ciutat de València i l’Horta, el dia dels enamorats de celebra el 9 d’octubre en honor a Sant Dionís. En aquesta data, els valencians regalen a les seves parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador. Aquesta festa també té un origen medieval, ja que durant les festes patronals era tradició regalar dolços als enamorats. 

El 9 d’octubre, a més, és la festa oficial de la Diada del País Valencià, commemorant l’entrada de Jaume I a la ciutat de València. Tot i això, la celebració de la diada en aquesta data genera debat, pel fet que qui la celebra com a Diada nacional són sobretot els valencians espanyolistes, mentre que els valencianistes reclamen la data del 25 d’abril. 

Miquel Martínez Vila