El projecte de llei de finances 2025, presentat pel govern francès i posteriorment congelat, anunciava una reducció 35% del Fons de suport a l'expressió radiofònica (FSER). Aquesta davallada no era una simple retallada pressupostària, sinó que posava en perill un sector vital per a l'expressió democràtica i cultural com ho són les ràdios associatives i més concretament Ràdio Arrels.

Les ràdios associatives són presents a tot l'estat i tenen un paper fonamental, particularment en matèria de comunicació social de proximitat, amb un model sense ànim de lucre. A l'estat hi ha 750 ràdios associatives, que representen uns 3.000 llocs de treball. De fet, després de la ràdio pública, són les ràdios amb més treballadors. 

La negociació de les ràdios va aconseguir que el govern, que setmanes després dimitiria, acabés fent marxa enrere amb aquesta proposta, de manera que les ràdios associatives finalment no estan amenaçades aquest 2025. Tot i això, aquest projecte ha demostrat la vulnerabilitat d'uns mitjans de comunicació que són importants per la informació plural i de proximitat.

Entrevista: Cleophée Hamami

Article: Miquel Martínez Vila