Aquest 2024 ha estat marcat per la inestabilitat política a l'estat francès amb unes eleccions anticipades amb un resultat inesperat, 3 primers ministres i un president al punt de mira. 

El 9 de juny, les eleccions europees van deixar una victòria sense precedents de l'extrema dreta a l'estat francès, uns resultats que encara serien més forts a Catalunya Nord, on la meitat dels electors que van assistir a les urnes van escollir una opció d'extrema dreta. Aquests resultats van deixar en una molt mala posició el partit del president Emmanuel Macron, que va decidir, en una jugada completament inesperada, convocar eleccions legislatives.

Amb menys de dues setmanes de marge, les esquerres i els ecologistes van aconseguir tancar un acord per presentar-se conjuntament a les eleccions legislatives i fer front comú contra la dreta i l'extrema dreta, es presentarien sota el paraigua del Nou Front Popular. Aquesta coalició seria inesperadament exitosa a l'estat francès, quedant com a bloc més votat a les eleccions legislatives, seguits per l'extrema dreta i deixant en tercera posició el bloc presidencial. A Catalunya Nord, en canvi, no hi va haver sorpreses i l'RN es va emportar les quatre circumscripcions. De fet, la segona (Salanca i Fenolleda) se la quedaria a la primera volta. 

Després d'aquests resultats que deixaven el bloc presidencial clarament en minoria, Macron va decidir nomenar Michel Barnier (LR) com a primer ministre, amb l'encarreg de governar en una situació clarament minoritària. El govern perdria la votació del pressupost de la seguretat social el dia 2 de desembre i Barnier aplicaria l'article 49.3 de la constitució per fer passar la llei sense el consentiment del parlament. Com a resposta, l'oposició va votar una moció de censura i el govern Barnier va dimitir el 5 de desembre, convertint-se en l'executiu més efímer de la V República. 

Com a reacció a aquesta dimissió, Macron nomenaria François Bayrou, també del bloc presidencial, primer ministre.

Just després de la segona volta a les eleccions legislatives, el sociòleg i especialista en extrema dreta Gautier Sabrià ja va explicar en una entrevista a aquesta ràdio que l'escenari polític que obrien aquestes eleccions legislatives era clarament incert.

Miquel Martínez Vila