La cort administrativa de Tolosa s'ha pronunciat aquest dijous novament en contra del català als consells municipals de Catalunya Nord. El tribunal ho ha fet basant-se en l'article 2 de la constitució, que diu que l'única llengua oficial és el francès. Tot i això, els batlles continuaran la batalla judicial amb la mirada posada a les instàncies europees.

Aquesta decisió s'ha pres en resposta als ajuntaments d'Els Banys, Elna, Terrerac, Sant Andreu de Sureda i Port-Vendres, que van ser denunciats pel prefecte per haver modificat els reglaments interns dels consells municipals per poder parlar en català. Actualment, la justícia només permet fer servir el català als plens si allò que es diu en aquesta llengua ha estat dit prèviament en francès, és a dir, com una llengua traduïda.

Tot i que l'opinió del jutjat administratiu de Tolosa continua essent desfavorable al català, és millor que la de Montpeller. La principal victòria aconseguida en aquest procés és que el tribunal ha permès als elegits intervenir com a persones físiques, cosa que els permetrà, quan acabin el recorregut judicial francès, recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.

Cap dret lingüístic per les llengües regionals

El tribunal de Tolosa ha deixat ben clar que, encara que l'article 75.1 de la constitució digui que "Les llengües regionals formen part del patrimoni de França", això no vol dir que calgui garantir cap dret lingüístic pels parlants d'aquestes llengües. Aquesta decisió és, evidentment, una mala notícia pels ajuntaments catalans, però la defensa veu que serà una bona prova quan els calgui recórrer a Estrasburg.

L'Ordenança de Villers-Cotterêts no és motiu per prohibir el català als ajuntaments

En la seva resolució de l'estiu de 2023, el tribunal de Montpeller basava la prohibició de l'ús del català als consells municipals en l'article 2 de la constitució, però també en una llei de l'any 94 i l'Ordenança de Villers-Cotterêts, un text jurídic del 1539, 125 anys abans que Catalunya Nord estigués sota jurisdicció francesa. 

Villers-Cotterêts es va escriure, promogut pel rei Francesc I, amb la voluntat de deixar de fer els textos oficials en llatí, que ja no era comprensible per la gent, i fer-los en la llengua "vulgar". Tot i que no era la finalitat inicial d'aquest text, anys després seria fet servir per excloure totes les llengües de l'estat que no fossin el francès. 

El 12 de desembre de 2024, el tribunal d'apel·lació de Tolosa ha dit que un text jurídic de l'any 1539 no és una justificació vàlida per prohibir el català als consells municipals, igual com no ho és la llei de l'any 1994, que no està feta pensant en els ajuntaments.

Un calendari que encara va per llarg

Amb aquesta decisió del tribunal d'apel·lació de Tolosa, la batalla judicial continua. El següent pas és el Consell d'Estat, a París, l'última instància francesa abans de poder anar a Europa. Tot i això, els implicats són conscients que cada pas és llarg i costós, de manera que caldrà esperar encara anys per tenir una resolució final.

Miquel Martínez Vila