El govern de dreta de Michel Barnier haurà estat el més curt de la cinquena república després de no haver superat la moció de censura presentada per les forces d'esquerres i ultradreta. La dreta conservadora i macronista, tot i haver quedat en tercera posició a les eleccions del mes de juliol del 2024, va arribar a Matignon per decisió d'Emmanuel Macron, que va prioritzar tenir un govern ideològicament proper, encara que fos molt minoritari.
Pocs dies abans de celebrar el primer trimestre d'exercici, el govern Barnier s'ha trobat aquest dilluns amb un rebuig del parlament al pressupost de la seguretat social, una mesura clau i prèvia als pressupostos generals. Trobant-se en minoria, Barnier ha optat per aplicar l'article 49.3 de la constitució, que permet al govern ignorar el parlament i tirar endavant projectes sense majoria, però que alhora permet a l'oposició fer una moció de censura contra aquesta acció i fer caure el govern.
L'oposició, doncs, ha tirat endavant aquesta moció de censura, que és la segona a prosperar. L'únic precedent en la V República era la moció del 1965, que va fer dimitir Georges Pompidou. Tot i la moció, Pompidou tornaria al càrrec uns mesos després, havent guanyat les eleccions.
UN ESCENARI INÈDIT
Amb la dimissió forçada del govern, ara s'obre un escenari sense precedents a l'estat i Emmanuel Macron té l'obligació de triar qui formarà el pròxim govern. Sigui quina sigui la seva tria, la situació parlamentària no canviarà, perquè la llei impedeix a Macron convocar de nou eleccions legislatives anticipades. Així doncs, és responsabilitat del president triar si torna a donar el poder al sector que li és més proper ideològicament o si intenta una altra recepta que generi més estabilitat.
Més enllà de Matignon, part de l'opinió política també apunta, cada vegada més, al responsable de nomenar aquest govern fallit, és a dir, al president de la república. Tot i això, Macron ha demostrat aquests últims 7 anys que és plenament capaç d'aguantar amb una mala salut de ferro una crisi darrere l'altra.
Miquel Martínez Vila