L’incendi de “Mar Estang”, o com se juga amb la vida de la gent
Una crònica de Joan Becat
La nit del 18 al 19 d’agost un incendi, probablement provocat per gent o joves que acostumen anar a la vora de l’Estany de Canet a beure i a fumar, va cremar uns dos-cents metres de senills i de canyes. El foc ha guanyat el càmping “Mar Estang” (un nom molt estrany que ni és ni català ni francès, bonjour le respect) on una caravana i un mòbil-home van ser cremats i unes votures afectades. Se va evacuar els tres mil estiuejants que s’hi estaven i els bombers han apagat l’incendi abans que guanyi els altres mòbil-homes. Això són els fets, que han donat reaccions posteriors del propietari, de l’ajuntament de Canet i de la Lliga de protecció dels ocells, han donat matèria a tres grossos articles de L’Indépendant i informacions a altres mitjans de comunicació.
Al nord, la zona incendiada amb, al primer pla una part de l’espai aplanat i netejat per esborrar el pas del foc.
Però la cosa no para aquí car hi ha les reaccions i unes propostes que trobi escandaloses. Per ho entendre cal saber que el càmping o vilatge de vacances, com se diu avui, pertany a una gran societat de la regió de Bordeus, Siblu Villages, que ven mòbil-homes i és propietària d’una trentena de càmpings com el de Canet a tot el litoral francès i als Països Baixos.
El seu pes financer i en influència és tal que un municipi com Canet i encara més les associacions de protecció de la natura pesen ben poc. Ha pres immediatament contacte amb la prefectura amb l’argument de la seguretat dels estiuejants. Hi tornarem car, com diu la dita popular, cal sempre començar per escombrar davant de la seua porta. Us convidaré a fer una passejada a Mar Estang i a constatar les coses de visu, com ho he fet jo abans de parlar-ne.
Què proposa la societat Siblu?
Proposta de l’amo de Siblu i primer escàndol: demana l’autorització de treure la vegetació de canyes, senills i tamarius de tota la vora de l’estany al llarg dels 800 metres del seu càmping. El batlle de Canet proposa que s’arrasi en una zona de seguretat de 100 a 150 metres al voltant de Mar Estang. Pot semblar lògic però el càmping és en punta al sud de Canet i envoltat d’una zona natural protegida que pertany al Conservatori del Litoral i que per tant no cal tocar.
No s’ha de suprimir la vegetació i la fauna al voltant del càmping, sinó que és el càmping que ha de preveure en el seu territori una zona de seguretat entre la vegetació exterior i els seus mòbil-homes. Per ara no hi és, com ho veurem. “La sécurité des personnes passe avant le reste” ha declarat el batlle de Canet. Hi estic totalment d’acord. Li toca fer respectar aquesta norma al propietari del càmping, que no la respecta i posa en perill la vida dels seus estiuejants.
El propietari de Siblu Villages no ha trigat a prendre iniciatives sobre terrenys que no li pertanyen i són del Conservatori. En una operació de maquillatge a l’exterior del càmping, dita “élagage et nettoyage de la partie extérieure”, que havia cremat l’incendi, ha fet passar un bulldozer tant per aplanar en perspectiva de desherbar la vegetació que creixeria més tard com per remenar i amagar les cendres negres que cobrien el sol fins a dins del càmping i treure els matolls cremats. És a dir que no se pugui constatar com era la situació abans i veure les seues negligències que, elles, posaven i posen sempre en perill les persones. Per veure les fotografies del dia mateix amb l’impacte de l’incendi i la situació aneu a L’Indépendant del dia 19 a la seua pàgina internet.
Ha fet més, ha posat tanques amb pals de ferro i reixes metàl·liques del càmping fins a l’aigua de l’estany, és a dir en un terreny que no li pertany. Anticipa el que ha demanat i privatitza de fet una part de la zona natural protegida.
Al primer pla el límit de Mar Estang afectat per l’incendi i l’espai arrasat. Al segon pla la vora d’estany cremada i la tanca posada pel propietari de Mar Estang dins l’espai protegit pel Conservatori del Litoral.
Una altra cosa escandalitza.
Efectivament. És el càmping mateix, que no sembla respectar les distàncies de seguretat. He vist amb la residència de Vallroc que l’UCE té a Prada fins a quin punt les normes de seguretat són estrictes, distàncies, protecció, previsió, i fins a quin punt la comissió de seguretat mira tot i exigeix que se respecti totes les normes pels establiments que reben públic. És normal i tranquil·litza. Evidentment les cal respectar escrupolosament. Ho hem fet a Prada, però sembla que no és el cas de tothom a voramar.
Una visita a Mar Estang us farà constatar el que jo he constatat. És més que sorprenent. Diria que m’ha fet por i m’ha incitat a escriure aquesta crònica. El càmping, que només té mòbil-homes i caravanes, és un rectangle allargat entre l’estany i la ruta de voramar de Canet a Sant Cebrià. Per veure com són els seus costats nord i sud us podeu fàcilment aparcar.
Al nord, on ha cremat, hi ha plaça a la vora de la ruta i podreu veure el que us acabi d’explicar. Aquí hi ha sempre mòbil-homes a tocar del límit i de la vegetació que ha cremat. Són a un parell de metres sense cap via de circumval·lació que faria un espai de protecció i permetria l’accés dels bombers.
Al sud hi ha un giratori amb el càmping a la dreta i un aparcament a l’esquerra. Aparqueu-vos, travesseu la ruta i agafeu un sender que voreja el càmping per l’exterior i mireu.
Hi passa molta gent, de passeig, pels gossos, per anar a l’estany, per fer footing, o la nit per vetllades discretes. És a dir que el risc d’incendi per imprudència és molt elevat. Hi veureu una vegetació densa -i seca l’estiu- amb tamarius, grans canyissos, matolls alts, mates d’herba de la pampa, herba seca alta i senills més a prop de l’estany. Una vegetació que demana a cremar amb un incendi que seria difícil de parar, entre altres raons perquè no hi ha accés pels camions de bombers.
Al sud de Mar Estany la densa vegetació natural i els primers mòbil-homes.
Però, i el càmping?
Entre branques, mates i canyes veureu tocant els mòbil-homes de Siblu Villages. Quan dic tocant és tocant. He pres fotos -i podeu fer les mateixes- on se veuen les grans canyes i les branques que fan ombra als terrats i els toquen. I això tot el llarg fins a l’estany, amb deixalles i runes que s’hi han tirat, possiblement des del càmping. Perquè no s’han pres precaucions? Perquè per fer més diners s’han posat mòbil-homes fins a tocar una vegetació que pot cremar i un dia cremarà? Perquè no se respecten distàncies de seguretat dins el càmping? Perquè no hi ha una via dins el càmping entre les cases i els límits de Siblu Villages?
Parlem d’aquestes vies. Aneu a Géoportail, el portal de l’IGN, i mireu la foto aèria de la zona. És de l’any 2021 i se veu perfectament el càmping Siblu i el seu entorn amb una gran precisió. Fins i tot podeu prendre mides amb una escala que se modifica quan eixampleu la imatge. Doncs sobre els tres costats en contacte amb l’espai protegit, o sigui 875 metres, només sobre el 40% hi ha una via entre els mòbil-homes i l’exterior. Aquesta via té només quatre metres d’ample, o sigui massa poc per ser una protecció i els mòbil-homes són molt a prop de la vegetació de l’estany. Sobre el 60% restant no hi ha cap via que envolti les casetes, o sigui que 36 bungalows són en contacte amb una vegetació altament inflamable.
A més els mateixos mòbil-homes són altament inflamables. Si ofereixen prou seguretat per hi viure a l’interior, a la diferència de les cases de veritat no són pensats per resistir a un foc que ve de l’exterior. Són casetes lleugeres construïdes sobre una plataforma feta de fusta amb un parquet també de fusta. També són de fusta amb biguetes i llistons totes les parets, amb un recobriment exterior de tires de vinil. En cas d’incendi cremen fàcilment. Mireu a L’Indépendant del dia 19 el que queda del mòbil-home cremat a Siblu Villages: un petit pilot d’elements calcinats.
En un segon interviu el batlle de Canet ha declarat: “On ne peut pas jouer avec la vie des gens”. Totalment d’acord. Cal doncs que d’urgència faci passar una comissió de seguretat estricta en aquest vilatge de vacances. Cal que faci treure els mòbil-homes en situació de perill. Cal que se condicioni un accés fàcil pels bombers dins el càmping que envolti els mòbil-homes. No se pot fer passar els diners que representen els mòbil-homes abans de tot.
Les administracions locals i departamentals tenen una gran responsabilitat dins aquesta situació perillosa i no s’hi val que per mantenir més rendibilitat per Siblu Villages se vulgui destrossar i arrasar 150 metres d’espai protegit del Conservatori del Litoral, que hem pagat tots ja que és un organisme públic finançat amb els nostres impostos, creat per a protegir els pocs espais naturals que encara nos queden a la costa. No podem jugar aquest joc de diners públics per beneficis privats. I sobretot els espais protegits no se toquen, ni un metre. En una altre crònica parlarem de l’Estany de Canet i de com va ser salvat de l’especulació salvatge. No és perquè se’l faci malbé avui per les mateixes raons.
Al sud de Mar Estany els primers mòbil-homes tocant a la vegetació de l’espai natural protegit pel Conservatori del Litoral.