El 24 de juny se celebra el dia de Sant Joan, que és el patró dels Països Catalans. Aquesta festivitat es viu de maneres diferents en tots els àmbits de parla catalana i sovint se celebra la nit abans en forma de revetlla.
Malgrat tenir un nom catòlic, l'origen d'aquesta festa és probablement més antic i està vinculat amb el solstici d'estiu i la celebració de la nit més curta de l'any. Joan Amades diu al seu Costumari Català que la festa té un origen romà, tot i que els grecs ja haurien celebrat una festa semblant per venerar el déu Apol·lo. A Barcelona hi ha constància de la celebració de fogueres i festes de Sant Joan des del segle XV i continua essent una de les festes amb més arrelament a la ciutat.
Sant Joan a Catalunya Nord
L'any 1955, Francesc Pujade, Esteve Albert i Josep Deloncle van tenir la iniciativa d'encendre una foguera de Sant Joan al cim del Canigó, inspirats en el poema èpic de Jacint Verdaguer. A partir d'aquí es va iniciar la tradició de baixar la flama des del cim del Canigó per encendre les fogueres dels pobles i viles, primer de la Catalunya Nord i amb els anys de tots els Països Catalans. Aquesta celebració combina una tradició mil·lenària del solstici d'estiu vinculada al foc i el seu significat col·lectiu. Avui aquesta tradició ha arrelat arreu dels territoris de parla catalana i amb el foc del Canigó s'encenen fogueres de centenars de pobles i barris.
La flama d'aquest foc es guarda durant tot l'any al Castellet i es renova cada 23 de juny de matinada. L'encarregat d'acompanyar aquesta flama en la renovació al cim del canigó és el president del Grup Excursionista Pirinenc Nord-català, Antoni Glory:
A més, Sant Joan Baptista és el patró de la ciutat de Perpinyà i la seva festivitat ha estat molt present en la història de la ciutat. Encara avui se celebren diferents revetlles per part d'entitats catalanes de la ciutat, malgrat els atacs directes de la batllia d'extrema dreta liderada per Louis Aliot.
La festivitat també se celebra a moltes altres localitats de Catalunya Nord com Vilafranca, Colliure o el Soler. D'aquest últim n'hem parlat amb el president de l'Aliança entorn del Canigó, Josep Mosella:
Tot i que a Catalunya Nord és una festa molt arrelada, Sant Joan no es limita a aquestes comarques i es viu d'una manera molt intensa i diferent arreu dels Països Catalans.
Les falles del Pirineu
Al Pallars, la Ribagorça, Andorra i Occitània l'inici de l'estiu se celebra amb les falles, una festa en la qual es baixen uns troncs encesos de foc des de la muntanya i fins al poble. Les falles baixen fent una cadena de gent i corrents, creant una fila de torxes que il·luminen la muntanya. Aquesta tradició no té una relació directa amb Sant Joan, però coincideix amb dates, perquè també celebren l'arribada de l'estiu. Les falles són un moment molt màgic pels habitants del Pirineu, com ens explica la batllessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera:
Els cavalls omplen Ciutadella
A l'illa de Menorca per Sant Joan no hi ha petards ni fogueres, però també se celebra molt intensament. A Ciutadella, es recrea la situació en la qual el noble podia passar revista dels pagesos que mobilitzaria en cas d'invasió estrangera. Els grans protagonistes d'aquesta festa són els cavalls, que galopen a tota velocitat o es posen a dues potes enmig d'una plaça a vessar de gent.
Ens explica aquesta festa el conseller municipal de festes de Ciutadella, Miquel Fullana:
Dues revetlles a l'Alguer
A l'illa de Sardenya hi ha una vila catalanoparlant: l'Alguer. Coneguda com la Barceloneta, aquesta ciutat costanera ha mantingut la catalanitat a aquesta illa del Mediterrani i encara celebra la festa nacional dels Països Catalans.
El sopar popular, la música i el foc són els grans protagonistes d'aquesta festa a l'Alguer, que té una revetlla tradicional i popular i una altra de turística, aquesta segona organitzada per l'ajuntament. Parlem amb un dels organitzadors de la revetlla popular i antic batlle de l'Alguer, Carlo Sechi:
Les coques endolceixen la revetlla a Catalunya
A més del foc i la música, un dels elements més destacats de la revetlla a Catalunya és la coca de Sant Joan, unes postres tradicionals que arriben a totes les revetlles del país. Enguany les previsions han estat de vendre gairebé 2 milions de coques arreu de Catalunya Sud, com ens ha explicat el vicepresident del Gremi de Pastissers de Barcelona, Miquel Zaguirre:
A Valls, castells i festa major
Sant Joan també és patró i, per tant, festa major, de molts pobles i viles de Catalunya. Un dels exemples és Valls, al Camp de Tarragona, on la festa es viu de forma molt intensa amb els castells, l'àliga i les fogueres. De fet, els vallencs diuen que "per Sant Joan tot comença a Valls", com ens explica la consellera municipal de cultura Laia Castells:
L'Ampolla recupera les dones remeieres
A l'Ampolla, a les Terres de l'Ebre, també se celebra la festa major per Sant Joan. En aquest poble costaner, un grup de persones va recuperar la tradició de les dones remeieres, unes persones que passaven pels pobles repartint remeis casolans. Durant la festa major de l'Ampolla es fa una teatralització per fer reivindicar aquesta figura que començava a oblidar-se, com explica la Maria Sánchez Geldos:
La festa de Sant Joan se celebra també al País Valencià, especialment a Alacant, on també és festa major.
Miquel Martínez Vila