Al Memòria 309, en Berenguer Ballester és a Baixàs per fer Memoria amb una dona que sempre ha viscut amb llibres, hi ha treballat com a llibretera, com a escriptora i traductora i ara com a editora, és Cristina Lavall.
Un dels seus besavis era ferrer republicà. Neta d’exiliats econòmics, els seus avis es van instal·lar a Perpinyà, són ells qui li parlaven català. Els avis de part de pare eren republicans, radicals socialistes. Neix i creix al barri de Sant Mateu. El seu pare, el comunista Rubén Lavall, va ser un dibuixant important i amic del cartellista Carles Fontserè. Després de mudar-se al Quebec, i després, a Mont-real, va esdevenir el primer caricaturista del primer sindicat canadenc no lligat als estats units. Més tard, va ser co-autor de La Petita història del Quebec il·lustrada, la qual cosa va portar l'èxit en Rubén Lavall. Déu anys més tard, va trobar feina a París a la CGT i altres organitzacions d’esquerra.
Als anys 70 coneix al que esdevindria el seu company, llibreter de Le futur Anterieur, situat al carrer del teatre de Perpinyà. Aquesta llibreria esdevé un dels centres de l’animació cultural alternativa de Perpinyà als anys 70. Al 77 van a viure a Monestir del camp, on acullen exiliats polítics bascos i catalans “així és com van conèixer l’Aleix Renyé i en Josep Serra”. Als anys 70 va treballar també com a correctora a l’Indépendant.
Explica el moment en què pren consciència política fora de l’àmbit familiar, coincidint amb la Revolta del Quebec i la repressió canadenca. Al 84, ella i la seua parella van a Mont-real, on van començar a treballar amb una editorial. Van fundar una distribuïdora de llibres francesos, i a més la Cristina Lavall va treballar a una llibreria. Aquells anys van publicar diferents traduccions, com per exemple la biografia i autobiografia de Jordi Barre i Teresa Rebull.
Finalment, parlarà del llibre « La Catalogne et l’Espagne, les clefs du conflit » i la traducció al francès de la novela d’Antoni Cisteró « fill de Memòria.
(Enregistrat el desembre del 2017)