El tribunal administratiu de Montpeller rebutja els decrets municipals que permeten l'ús del català als consells municipals. Sense sorpresa, el tribunal posa endavant l'article 2 de la Constitució francesa que estableix el francès con a llei de la república. Els jutges també citen L'Ordenança del 25 d'agost de 1539, l'edicte de Villers-Cotterêts on el rei François I de França, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibia l'ús en els escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no fos el "vulgare françois". Inicialment anava dirigit contra el llatí, però a la llarga va suposar la fi com a llengua oficial tant de l'occità com del bretó. I a mesura que anaren incorporant-se a la corona francesa, suposà el mateix amb el català, el basc, l'alsacià i el cors, ja que des d'aleshores tota la documentació oficial redactada a França es feia en llengua francesa, alhora que s'imposava el francès a tots els actes públics.

Segles més tard, és aquest article que ha utilitzat la justícia francesa per anul·lar els articles presos per diversos ajuntaments de Catalunya Nord que permeten l’ús del català durant els consells municipals. Finalment, després de les pressions de la prefectura, 5 ajuntaments van mantenir aquest reglament, i van ser concernits per un recurs presentat pel prefecte de Catalunya Nord.
Els ajuntaments concernits són Elna, Els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac.

Aquests ajuntaments han decidit presentar apel·lació, de moment el batlle de Portvendres ha decidit canviar el seu reglament per rectificar l'ordre d'ús de les llengües, primer les intervencions es faran en francès abans de traduir-ho al català.

En paral·lel, uns elegits d'aquests municipis presentaran una queixa contra aquesta sentència com a vulneració de la seua llibertat d'expressió. Aquesta acció permetrà, més endavant, d'anar davant de la justícia europea.