Nicolas Garcia, és el president del sindicat d'aigües subterrànies de la plana del Rosselló i vicepresident del Departament encarregat de l'aigua. En una carta oberta escriu que en aquest període complex, més que mai cal protegir la capa d’aigua profunda del Pliocè.
"El duríssim període de sequera que estem vivint pel que fa a les pluges, els sòls, els cursos d'aigua i les aigües subterrànies és necessàriament inquietant per a la societat nord-catalana. Catalunya Nord, finalment està poc acostumada a aquest tipus de situacions, perquè normalment és molt ben dotada pel que fa a l'aigua, i ara descobreix a gran velocitat els efectes de l'escalfament global, certament esperats, però inesperadament violents i ràpids a casa nostra. Com tothom sap, les conseqüències són dramàtiques, sobretot per al món agrícola i per a tots aquells, individus, comunitats o altres que juguen el joc de la solidaritat i, per tant, de l'aplicació estricta de les restriccions prefectorals. 
Però, escriu Garcia, hi ha un fenomen, poc visible a simple vista, que és, tanmateix, una realitat reflectida en el que escoltem o llegim avui, sobre la perforació profunda, que preocupa el sindicat mixt d'aigües subterrànies de la plana del Rosselló. És el risc d’arribar a un bombament excessiu del Pliocè o aqüífers profunds, capes d’aigua captives, fòssils, que són uns aqüífers de qualitat, que es renoven al llarg dels segles.
Aquestes reserves, diu el president del sindicat d'aigües subterrànies de la plana del Rosselló, són el tresor que ens han deixat els nostres predecessors i que hem de llegar als nostres successors. Si és veritat que ja s’exploten aquestes reserves, de moment es fa dins d'uns límits raonables i durant almenys una dècada la major part de l'acció de l'agència de l'aigua i dels serveis estatals s'ha centrat en aquest objectiu. 
No obstant això, ara estem veient que alguns dels piezòmetres del Pliocè (que són pous de mesura) detecten baixes ràpides. 
Això és perillós, en primer lloc, perquè fa baixar la pressió d'aquest aqüífer profund i pot modificar l'equilibri entre aigua dolça i aigua salada a la zona costanera i afavorir l'entrada irreversible d’aigua salada. Ja hi ha problemes de qualitat i quantitat a causa del seu important descens. A mesura que la pressió baixa, de vegades s'hi poden infiltrar capes superficials i reduir-ne la qualitat. 
Atenció, doncs, avisa Nicolas Garcia, a no precipitar la crisi de l’aigua de forma irremeiable si es continua anant a cercar cada cop més aigua en aquest aqüífer del Pliocè, veritable capital blau, per a les generacions futures.