Els pingüins retrobats morts a la costa nord-catalana no tenien la grip aviària. Els agents de l'oficina de la biodiversitat han fet públic ahir el resultat de les anàlisis. Diversos pingüins torda havien estat retrobats morts a Argelers i al cap de Biarra a finals de novembre. Un fet inquietant, ja que coincideix amb els casos de grip aviària de la reserva de Sigean. Segons el grup ornitològic del Rosselló, els pingüins van morir molt probablement de cansament i de malnutrició.

Concretament, es tracta de gavots, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, on aquest hivern es pot veure als Països Catalans. És un parent pròxim dels pingüins àrtics, que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antàrtics, que pertanyen a una altra família.
A les aigües catalanes es tracta d'un hivernant comú, els primers exemplars arriben a la segona quinzena d'octubre i els darrers marxen a finals d'abril.  Però normalment són ocells d’alta mar, que no es veuen gairebé mai a les costes, cosa que enguany sí que és el cas. 
Segons assenyalen diversos experts, l’afluència inusual s’observa des de l’estat espanyol fins al sud-est de l’estat francès, i a Còrsega. Aquestes aus pelàgiques (d’aigües profundes) normalment només arriben a la costa per reproduir-se.  La resta del temps es mouen pel mar obert, de manera que és bastant sorprenent veure’ls aquí. Molts dels exemplars detectats fins ara arriben en males condicions i, en gran part dels casos, acaben morint a les costes mediterrànies.

Hi ha diferents hipòtesis que podrien explicar aquest fenomen.  Una possible explicació és la següent. Al nord del continent, aquestes aus tenen dificultats d’alimentació, en part a causa de l’escassetat de recursos pesquers.  Això, sumat a l’avenç de l’escalfament global, estaria provocant que les aus hagin de viatjar molt més per aconseguir trobar els peixos per alimentar-se.
Una altra hipòtesi que podria explicar aquest fenomen s'atribueix als fenòmens meteorològics extrems, així com de les violentes tempestes i els forts vents, fet que les poblacions d’aquestes aus podrien haver-se vist desplaçades dels seus hàbitats habituals.  Aquestes condicions extremes, a més, podrien estar debilitant els exemplars. D’aquí les imatges que mostren el feble estat d’aquests ocells en arribar a les costes mediterrànies.