La llei Molac autoritza la inscripció en una escola bilingüe d’una comuna veïna.
Contràriament al que avancen alguns ajuntaments, una comuna ha d’acceptar la inscripció a la seva escola bilingüe o immersiva en català d’un alumne d’una població veïna si aquesta no proposa aquest tipus d’ensenyament.
És l’Associació per a l’ensenyament del català que ho recorda, explicant que la llei Molac aprovada el maig del 2021 és molt clara sobre la participació financera a l’escolarització d’un infant sobre una comuna veïna, a la condició que la comuna de residència no disposi d’un ensenyament de llengua regional. La llei preveu que la comuna de residència ha de pagar la d’escolarització a través d’un acord entre els dos ajuntaments. És un dispositiu legal validat pel Consell constitucional que completa les disposicions ja existents en el codi de l’Educació. La llei Molac estén doncs aquesta reglamentació al cas de l’ensenyament de les llengües regionals.
En cas de refús d’un ajuntament, les autoritats acadèmiques, prefectorals o fins i tot judicials poden d’intervenir per fer respectar la llei.
L’Aplec considera que dins la mesura on els casos que concerneixen l’ensenyament bilingüe o immersiu són puntuals, és poc comprensible que hi hagi ajuntaments que s’oposin a aquests dispositius, el que es podria interpretar com una hostilitat manifesta a l’ensenyament del català.
Per l’Associació per a l’ensenyament del català, la solució és senzilla: cal generalitzar l'oferta de l’ensenyament en català i del català a totes les escoles de Catalunya Nord.