Emmanuel Macron ha estat reelegit per un segon mandat de president de la república francesa.
El candidat de La République en Marche ha obtingut 59% els vots contra 41% a Marine Le Pen pel Rassemblement National.
L’abstenció ha estat de 28%.

Un cop més l’extrema dreta fracassa a una segona volta de l’elecció presidencial, però Marine Le Pen progressa de gairebé 8 punts des del 2017. Un resultat i sobretot una progressió que el RN qualifica de victòria esclatant.
Per la seva banda, el president reelegit, tot i la baixa de punts es pot felicitar de fer part dels pocs presidents francesos a ser reelegits: va ser el cas de De Gualle, Mitterand, i Chirac.
Emmanuel Macron ha declarat ser conscient que un cert nombre dels electors no han otat pel seu programa, sinó per fer barratge a l’extrema dreta, i ha dit ser conscient del compromís que representa aquest vot pels pròxims anys.
Aquesta segona volta ha vist progressar l’abstenció, que mai havia estat tan important en els darrers 50 anys a l’estat francès per una elecció presidencial.
Altre fet marcant d’aquest escrutini, és que és poc habitual que l’abstenció baixi entre la primera i la segona volta, habitualment era el contrari, amb una mobilització electoral més forta al segon torn.

A Catalunya Nord, és Marine Le Pen que arriba primera amb 56% dels vots contra 44 a Emmanuel Macron.
En nombre de vots, la candidata del RN té un avanç de  30 750 vots sobre Macron.
El RN guanya a molts ajuntaments, però curiosament, no a Perpinyà, on és Macron que arriba primer a 52% contra 48 a Le Pen. 
Perpinyà és, quasi, però l'única gran ciutat que ha fet guanyar Macron, totes les altres han votat Le Pen, inclòs Prada de Conflent, del primer ministre Jean Castex. Ceret en canvi ha votat pel president sortint.
El vot RN es distribueix sobre tota la plana del Rosselló, i tota la costa, excepte Banyuls de la Marenda i Cotlliure. Els butlletins per Macron han estat més nombrosos a l’Alt Vallespir, Alt Conflent, Cerdanya i Capcir.
Al nivell de la regió Occitanie, el vot Le Pen es concentra en els departaments vora la mar, i el Tarn i Garona.

L'extrema dreta no ha parat de créixer a Catalunya Nord des del primer cop que es va classificar per la segona volta d'unes eleccions presidencials l'any 2002. Un vot que es combina amb un augment de l'abstenció i els vots nuls. Desinterès o protesta? Les dades, amb les xifres de l'abstenció i dels vots blancs:

Les eleccions legislatives tindran lloc els dies 12 i 19 de juny.
Potser més que mai es poden qualificar de tercera volta, perquè si fins ara les eleccions dels diputats donaven sempre una àmplia majoria al president elegit, aquest cop pot ser que no serà tan evident. És possible que molts electors, cansats des de ja temps d’haver de triar per un candidat de qui no comparteixen el programa, voldran forçar una cohabitació.
El més probable, és que hi haurà tres grans blocs, la majoria sortint amb la dreta moderada, l’extrema dreta, i l’esquerra.
La resposta a finals de juny.

De moment la pròxima etapa tindrà lloc aquesta setmana, amb la proclamació oficial del resultat de la presidencial. També hi haurà el primer ministre Jean Castex que presentarà la dimissió del seu govern. I finalment Emmanuel Macron designarà un primer ministre haurà de formar el govern.