Dijous passat, uns 60 diputats francesos van presentar un recurs al Consell constitucional contra la llei Molac. La llei per la protecció i promoció de les llengües regionals havia estat aprovada pels diputats 15 dies abans. Aquests 60 diputats contraris a aquesta llei, van esperar l’últim moment per presentar aquest recurs. L’aplicació d’aquesta llei, si finalment és validada pel Consell constitucional, podria ser endarrerida de 2 anys.
El diputat bretó Paul Molac, a l’origen d’aquesta llei es mostra serè sobre el futur del seu text, però també es pregunta de què poden tenir por alguns diputats, que un cop més ataquen la promoció i salvaguarda de les llengües regionals.
L’atac en si mateix no és una sorpresa total, però si la forma de com s’ha fet, i l’article de la llei posat en causa per aquest grup de diputats. Es tracta de l’article que imposa una contribució financera obligatòria a la comuna de residència d’un alumne, quan aquest alumne voldria ser inscrit en una altra comuna per beneficiar d’un ensenyament en llengua regional. Un article considerat menor, que no és ni el més determinant ni el més simbòlic d’aquesta llei. Per exemple la llei sobre la immersió lingüística dins l’ensenyament va ser molt més discutida a l’assemblea.
També és una sorpresa, i un fet inèdit que siguin diputats de la majoria parlamentària que presentin un recurs contra una llei per la qual una majoria dels seus col·legues de grup han votat a favor.
Alguns observadors pensen que es tracta sobretot d’una maniobra per fer guanyar temps, o pitjor una maniobra de diversió, per permetre una empara del Consell constitucional, que té així la via oberta a pronunciar-se sobre tot el text.
Si la llei va ser aprovada en segona lectura per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions, un grup important de diputats de la Répubique en Marche hi és oposat, així com el ministre d’Educació Jean-Michel Blanquer, i el president Emmanuel Macron. Justament el president va esperar l’últim moment per promulgar la llei, cosa que va donar menys temps a la discussió entre els seus diputats. Aquests arguments poden explicar el fet que es presentés el recurs poques hores abans de la fi del termini legal: per evitar una discussió entre diputats de LREM, i deixar en mans del Consell constitucional el futur de la llei. És conegut que el Consell constitucional pren sovint posicions jacobines sobre aquestes qüestions, i no seria el primer cop que invalidaria una llei en defensa de les llengües regionals.