És un pas cabdal pel desenvolupament del català que va fer ahir l'assemblea francesa de diputats. Per primer cop a la història, l'estat francès tindrà una llei de protecció de les llengües regionals. Els diputats van adoptar la proposta de llei relativa a la protecció patrimonial de les llengües regionals i llur promoció amb 247 vots a favor i 76 en contra.

Aquesta llei reconeix les llengües regionals com un bé patrimonial de França i, per tant, les lleis de protecció del patrimoni hauran de prendre en compte les llengües minoritzades.

Pel que fa a l’ensenyament, la llei autoritza la implementació de la immersió lingüística també a l’escola pública. L’únic cas és de moment el de les escoles Arrels de Perpinyà, un model que es podrà doncs ampliar i desenvolupar sense entrebancs a partir de l’entrada en aplicació de la llei.
També s'ha aprovat el forfet escolar, es tracta d'una suma de diners que pagarà l'ajuntament de residència d'un alumne a l'escola immersiva o bilingüe d'un municipi veí per cada infant escolaritzat.

Pel que fa a la retolació, el text promou la senyalització bilingüe als edificis públics, als panells de senyalització i a les comunicacions institucionals.

Finalment amb aquesta llei s'ha acabat els noms en català mal ortografiats. Els noms es podran escriure amb els accents propis de la nostra llengua, i en caràcters propis com per exemple té el bretó.

En reacció a la votació dels diputats, Carole Delga, presidenta de la regió Occitanie, ha assegurat que l'augment del nombre de parlants passa per l'ensenyament de les llengües regionals des de la infància i durant tota la trajectòria escolar. Carole Delga, juntament amb els presidents de les regions de Nova Aquitània, Bretanya i Còrsega enviaran un correu al Ministre de l'educació per demanar el restabliment d'una oferta d'ensenyament de les llengües regionals, particularment als liceus amb un millor reconeixement a l'examen del Bac.

Cal esperar ara que es publiquin els textos d'aplicació de la llei, i que es puguin aixecar els entrebancs polítics i administratius que podrien sorgir.