Eva Serra va militar al Front Nacional de Catalunya (FNC), al Partit Socialista per l’Alliberament Nacional (PSAN), a la seva escissió –el PSAN-P, després als Independentistes dels Països Catalans (IPC)–, al Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i a l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA) –després Assemblea d’Unitat Popular (AUP).
Va ser detinguda i absolta en dues ocasions per les seves activitats polítiques els anys 1977 i 1980. 
Des de l’any 2002 formava part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a la secció històrico-arqueològica. A més, ha treballat en diverses universitats com la Pompeu Fabra, la UB i la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Els seus llibres, publicats entre els anys seixanta i els anys noranta, tracten la Guerra dels Segadors i el Tractat dels Pirineus, de la societat rural i la història dels Països Catalans.
A Catalunya Nord, Eva Serra era coneguda i apreciada per Les seves estades múltiples, al Casal de Perpinyà, al 7 de Novembre, en els actes del Psan, de la Nova Falç, de l'IPC, així com per la seva vinculació familiar amb el seu germà El Cala (Josep de Calasanç Serra).