El 14 de juny de 1907, en plena Revolta dels vinyaters, 88 consells municipals de Catalunya Nord dimiteixen sumant-se als 28 que ho havien fet dos dies abans en solidaritat amb els comitès de defensa vitícola.
Aquestes dimissions es produïen menys d’un mes després de la gran manifestació del 19 de maig del 1907 que va reunir unes 170 000 persones a Perpinyà.
La crisi va començar uns anys abans, amb l’epidèmia de fil·loxera, que va deixar l’estat francès sense reserves de vi. L’estat francès va afavorir les importacions de vi d’Algèria, però aquestes importacions van obrir les portes a un mercat de vins traficats, que va ser seguit d’una sobreproducció que va afectar sobretot els vinyaters catalans i occitans.
La Revolta dels vinyaters va començar el febrer del 1907 amb una vaga fiscal a Baixas que no podia més pagar els seus impostos.
A partir del mes d’abril hi va haver una sèrie de manifestacions, al Llenguadoc i també a Catalunya Nord. La més gran va ser a Montpeller, amb prop de 800 000 manifestants.
La crisi va acabar a finals de juny després de l’aprovació pels diputats francesos d’una llei contra els vins traficats.